Reglament del Colpbol

Definició

El Colpbol és un esport col.lectiu d’invasió jugat per dos equips mixtes de 7 membres, en un espai clarament definit, l’objectiu dels quals és introduir a base de colpejos amb la mà una pilota a la porteria contrària.

Regles principals

- L’Habilitat bàsica del Colpbol es el colpeig. És la base del joc. La pilota només es pot jugar a base de colpejos amb les mans, braços o part superior del cos. A més a més ( regla fonamental del joc) mai cap jugador pot colpejar la pilota dues vegades consecutives (dobles)

Prohibit:

- Doble toc

- Toc intencionat amb les cames o peus

- Colpejar el baló amb el puny tancat i retindre'l

- Agarrar o llançar el baló amb una o ambdós mans

- Espentar o agafar el contrari

- No respectar les distàncies en les tretes

Totes estes infraccions es resolen en falta que sempre s'executarà amb una treta des de la línia de banda del lloc més proper on s’ha produit la infracció.

Cap jugador pot colpejar la pilota amb el peu, excepte, exclusivament, el porter, dins la seua àrea de meta i només en situació defensiva. ( quan el baló ve impulsat en ultima instància per un jugador contrari)

Sobre la intencionalitat del doble toc o el toc als peus. Regla específica:

“7:2.L'àrbitre serà l'encarregat de decidir la intencionalitat o no dels tocs amb les cames i peus determinant si és o no falta. Si és un toc intencionat es resoldrà amb treta de falta en la banda; si no ho és l'arbitre cridarà: "rebot, continuem" i realitzarà un gest amb la mà indicant que continue el joc.”

Tretes:

- Faltes- es realitza sempre des de la línia de banda

- Fora per la línia de banda- treta de banda

- Fora per la línia de fons- còrner o treta de porta des de l’ interior de la línia de puntets ( sols pot estar dins el/la porter/a i el/la llançador/a)

- Treta de centre- després d’un gol.

- Treta de l’àrbitre- començar el partit i després de joc parat.

- Totes les tretes s’efectuen amb un colpeig al baló i la resta de jugadors, obligatòriament a 3 metres de distància.

- No hi ha penals. Falta dins l’àrea, s’executa igual que qualsevol altra.

Terreny de joc: pista poliesportiva de 20mx40m. amb porteries de 2 metres d’alt per 3 d’ample.

Línies: línies de banda, línies de fons i línia de l’àrea de 9 metres. (discontínua)

Baló: El baló és de forma esfèrica de plàstic, goma o material sintètic i de bot dinàmic. El baló usat tindrà de 65 a 72 cm. de circumferència.

Nombre de jugadors: 7 jugadors ( 6 i el porter) al camp. Un equip pot tindre’n fins 12. Equips obligatòriament mixtes.

Duració del partit: Per a equips de més de 18 anys, la duració del partit és de dos temps de 25 minuts amb 10 minuts de descans. La duració del partit per a equips d'edats inferiors a 18 anys és de 2x20 minuts si tenen de 18 a 13 anys i de 2x12 minuts de 8 a 12 anys, en estos dos casos amb un descans de 5 minuts.”

Les capacitats físiques i el Colpbol

La condició física o forma física és la suma de totes les capacitats físiques que determina la capacitat d'una persona per realitzar una activitat. També és el nivell d'energia i vitalitat que permet a les persones dur a terme les tasques diàries habituals, gaudir del temps de lleure actiu, afrontar les emergències imprevistes sense fatiga excessiva, i que també ajuda a evitar malalties hipocinètiques (derivades de la manca d'activitat física) i a desenvolupar el màxim de la capacitat intel·lectual tot experimentant plenament la joia de viure.

S'entén per condicionament físic el desenvolupament dels diferents components que incideixen en la condició física. Aquests components són les capacitats físiques bàsiques (força, velocitat. resistència i flexibilitat) i les capacitats psicomotrius (coordinació, agilitat i equilibri).

Definicions:

- RESISTÈNCIA: capacitat de suportar un esforç eficaçment duran un espai de temps prolongar .

- FORÇA: capacitat de moure un objecte de pes o que ofereixi resistència .

- VELOCITAT: capacitat de recorre una distància en un temps determinat.

Quins tipus de resistència hi ha ?

Hi ja diverses accepcions al terme resistència , relacionades amb l'esforç :

- Resistència mecànica: És la resistència que el nostre aparell locomotor ha de suportat amb les càrregues que tota l'activitat física comporta. Les fractures d' ossos i lligaments etc. ..són unes quantes de les moltes patologies que provoca traspassar el límits de la resistència de les esmentades estructures orgàniques.

- Resistència fisiològica: La capacitat de l'organisme davant les malalties s'anomena resistència fisiològica.

- Resistència psicològica: El món de l'esport sotmet la persona a una tensió psíquica que no tots són capaços d'acumular en la mateixa mesura.

Els diferents tipus de resistència s'han de buscar no en els grups musculars que intervenen en l'esforç, sinó en les vies energètiques d'obtenció ATP que també intervenen en l'esforç.

- Resistència aeròbica: capacitat de suportat esforços prolongars i d'intensitat llarga. Fonamentalment s'obté l'energia de la via aeròbica.

- Resistència anaeróbica: capacitat de suportat esforços intensos durant períodes de temps moderadament prolongats, l'energia s'obté de la via anaeróbica. Aquesta es divideix en dos períodes:

• Làctica: el cos segrega uns àcids al poc temps d' iniciar-se l'esforç, aleshores aquest es reparteix per el cos i arriba als músculs.

• Alàctica:és quan encara no ha arribat l'àcid als músculs.

Classificació de la força en funció de l'arronsament del múscul:

- Isotònica : concèntrica i excèntrica

Si es fa qualsevol moviment, es provoquen contraccions musculars de caire isotónic;és a dir , es provoca una variació de la longitud total del múscul.

Aquesta força pot produir-se de dues maneres fonamentals:

- Forma concèntrica: quan es provoca un arronsament muscular en l'acció.

- Forma excèntrica: quan es provoca una estirada muscular.

- Isomètrica: es diu que una força és isomètrica quan en la seva execució no es provoca exteriorment.

Manifestacions:

- força de resistència:(+ volum, - intensitat )

- força màxima:(+ volum, - intensitat )

- força explosiva:(volum = intensitat)

Hi ha tres tipus de velocitat. Quins són?

- VELOCITAT DE REACCIÓ: capacitat de respondre motorament a un estímul concret.

La velocitat de reacció depèn de diversos factors:

1)Perceptiu: és el temps transcorregut fins que el sentit corresponent no capta l'estímul.

2)Nerviós: és el temps que passa del que l'estímul entra a la via nerviosa , arriba al sistema nerviós central, torna a la placa motriu del múscul fins que provoca l'estimulació de les fibres musculars.

3)Motriu: és el temps que passa de que el múscul és estimulat fins que es produeix la resposta.

- VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT I SEGMENTARIA

• Velocitat de desplaçament : és la capacitat de desplaçar el cos en l'espai en un temps curt.
• Velocitat segmentaria : és la capacitat de moure ràpidament una part del cos.

- VELOCITAT D'ANTICIPACIÓ: és la capacitat de preveure l' acció del contrari abans no la inici.

Flexibilitat. Mètode de flexibilitat FNP:

*El mètode FNP es basa en quatre apartats o moviments:

1) Estirament 15seg - posició

2) Contracció 05seg - posició

3) Relaxació 03seg - posició

4) Estirament 18seg - posició

Què entenem per entrenament invisible?

Entenem per entrenament invisible totes aquelles conductes i hàbits de salut que realitza l’esportista que ajudaran a garantir un bon estat de salut i a contribuir en la millora del rendiment. S’anomena invisible perquè aquests hàbits no són entesos com a estímuls pròpiament d’entrenament i conseqüentment no són tant observables com els altres.

És tot això que fem, deixant a un costat l'entrenament propiament dit, per conseguir un estat óptim tant a nivell físic como mental i poder rendir al cent per cent.

NUTRICIÓ: la nutrició, juntament amb el descans és probablement l’hàbit més rellevant de l’entrenament invisible. No cal dir la importància que té tot allò que ingerim al nostre organisme, ja que serà el que s’acabarà transformant químicament per ser utilitzat com a energia per dur a terme les accions motrius i cognitives del nostre cos.

Destacant els aspectes més importants sobre la nutrició cal dir que:

- Mantenir una dieta equilibrada, variada i saludable que contingui Hidrats de Carboni (60%), proteïnes (10-15%), greixos (25-30%), així com també minerals, vitamines...

- Limitar el consum de bolleria, olis, aliments fregits i alcohol.

- Ingerir els aliments unes 3 hores abans de la competició.

- Per activitats d’alta intensitat i duraders és aconsellable ingerir durant la pràctica gels de glucosa, fruits secs, concentrats de fruita, barres de cereals o barres energètiques...

- Repartir el consum d’aliments durant el dia. És millor fer 4-5 àpats que fer-ne 2 molt abundants.

Hem de tenir en compte que per informar-nos correctament i detalladament sobre la nutrició i dietètica és aconsellable contactar amb un/a nutricionista perquè ens faci un control i les recomanacions pertinents en funció de les característiques de cada un.

HIDRATACIÓ: no només és important hidratar-nos durant les càrregues físiques sinó que també esdevé rellevant arribar a la competició i entrenaments ben hidratats. Així hem de tenir en compte hidratar-nos bé el dia abans de la competició i les hores precedents a elles. Cal ressaltar la importància de la hirdratació postexercici ja que l’organisme necessita tornar als índexs de glucosa i minerals com poden ser el sodi o el potassi. No només hem de consumir aigua sinó que és convenient beure begudes isotòniques ja que ajuden a la rehidratació i la reposició de la glucosa i els minerals.

DESCANS: per descans entenem l’absència de càrregues d’entrenament, i el podem assimilar a la recuperació. La majoria de les millores i augments de rendiment es produeixen després d’haver entrenat, per tant, és vital respectar la recuperació amb les seves hores de descans.

Consideracions a tenir en compte del descans:

- Procurar dormir de 8 a 10 hores.

- Si és possible, és recomanable un migdiada de 20 a 30 minuts.

- Tenir una rutina de descans, és a dir, respectar els horaris. No és bo pel descans anar a dormir i llevar-se a hores diferents cada dia.

S’ha de considerar però que descansar no només significa dormir sinó que també hi intervenen activitats de baixa activitat física com ara passejar, mirar una pel·lícula, llegir…

HIGIENE: fa referència a les cures que hem de tenir sobre el nostre cos, ment i sobre la nostra roba i el calçat esportiu. Encara que no es tinguin amb tanta consideració com les altres, no deixen de tenir molta importància i al mateix moment poden influir negativament en el rendiment si no es tenen en compte. A continuació es presenta un llistat d’aspectes higiènics a tenir en compte:

Higiene Corporal

-Dutxar-se després de cada activitat física. És recomanable començar amb aigua calenta i progressivament passar a la freda, mai freda directament. La dutxa ajudarà a la recuperació, rehidratació de la pell i aportarà sensació de benestar i relax.

- Utilitzar sabó neutre i aigua abundant. No compartir tovallola i eixugar-se bé, incloent els plecs interdigitals i articulars. Si allarguem força estona la dutxa podem tenir uns efectes semblants a la hidroteràpia.

- Utilitzar xancletes de bany per dutxar-se, buscant disminuir les probabilitats de l’aparició d’infecció als peus.

- Tallar-se periòdicament i correctament les ungles per evitar que es clavin al dit (ungles “encarnades”).

- Mantenir una bona higiene dental, visitant periòdicament al dentista (els experts enuncien que les infeccions bucals ajuden a l’aparició de lesions lligamentoses).

Higiene de la roba esportiva i calçat

- Hem de procurar que la samarreta sigui de teixit absorbent i més ampla que estreta, i tenir en compte el principi de multicapa, és a dir, més capes de roba fina abriguen més que poques de roba gruixuda.

- Els mitjons han de ser de cotó o tovallola, no han d’estar estripats, ni ens han d’anar massa grans ni massa estrets.

- Sempre que l’economia ens ho permeti comprar calçat de qualitat, procurant que les botes tinguin marcat el pont de la planta i que ens vagin a la mida, ni més petites ni més grans del necessari, que tinguin força flexibilitat i una bona adaptabilitat.

Higiene personal psicològica i social

Hem de tenir en compte els estats anímics dels jugadors/es, ja que fets traumàtics, estats de desànim, inestabilitat emocional, alteracions piscològiques, etc. Faran alterar indirectament el rendiment.

HÀBITS NOCIUS: Tot i que resulta evident, no ens hem de cansar de recordar que el tabac, l’alcohol, les drogues i el dopatge són elements tòxics per l’organisme i un ús i abús d’ells alteraran no només el rendiment esportiu sinó també la salut de l’organisme, tant a nivell físic, com a nivell psicològic.

CONCLUSIONS

Com ja he dit a la introducció, l’article pretenia presentar què era l’entrenament invisible i donar una pinzellada dels diferents hàbits que podem tenir en compte. Si aprofundim en el tema veurem que s’hi pot indagar molt més i trobar-hi altres factors no presentats a l’article.

Per concloure, dir que evidentment, com a entrenadors no podem controlar directament totes aquestes facetes i que en el cas de l’esport amater encara es fa més difícil que en el professional, però si que podem dir que aquesta tasca de potenciar les millores d’hàbit i de salut serà una tasca a desenvolupar en etapes d’iniciació i formació perquè els joves esportistes no només siguin esportistes dins del terreny de joc sinó també en el seu temps de lleure.

Informació treta de la web http://catsala.totesport.cat/opinio/item/1218-l'entrenament-invisible-un-concepte-de-preparaci%C3%B3-global.html

Torneig de Colpbol

Des del departament d'Eduació Física de l'institut volem promoure actituts saludables i un augment de la pràctica d'activitat física dels nostres alumnes, ja que la majoria dels joves només practiquen esport en el temps de classe d'Educació Física i això no és suficient en termes de salut.

Per això durant aquest trimestre farem un torneig de Colpbol que es jugarà a l'hora del descans.

Els alumnes faran équips de mínim 8 i màxim 10 jugadors. Tots els equips hauran d'estar formats per xics i xiques i un d'ells serà el capità. El capità formarà part de la organització del torneig i entre tots els capitans hauran de organitzar-se per a possar en marxa el torneig.

Podran participar els estudiants de 1º, 2º, 3º i 4º d'ESO i els equips podran estar formats per jugadors de diferents cursos.

Tots els alumnes que paticipen en el torneig obtindran 1 punt extra en la assignatura d'Educació Física. A més a més valoraren el grau d'implicació, l'actitut, el compromís i el companyerisme mostrat cap als seus companys d'equip i cap a la resta d'equips participants.

Reglament del Colpbol

El Colpbol és un esport col·lectiu d'invasió disputat per dos equips mixtes formats per 7 jugadors, en un espai clarament definit, la finalitat dels quals és introduir, a base de cops amb les mans, una pilota en la porteria contrària.

REGLES PRINCIPALS 

L'Habilitat bàsica del Colpbol és el colpeig. És la base del joc. La pilota sols es pot jugar a força

de cops amb les mans, braços o part superior del cos. A més (regla fonamental del joc) mai, cap jugador pot colpejar la pilota dues vegades consecutives (dobles) prohibit:

• fer doble toc
• toc intencionat amb les cames o peus
• colpejar la pilota amb el puny tancat
• retenir, agafar o llançar la pilota amb una o dues mans
• empènyer o agafar al contrari
• no respectar les distàncies en els serveis

Totes estàs infraccions es resolen amb falta: Totes les faltes s'executen amb una tregui efectuat per l'equip que l'ha rebut des de la línia de banda, del lloc més proper on s'ha produït la infracció. Cap jugador pot colpejar la pilota amb el peu, excepte, exclusivament, el porter, dins la seva àrea de meta (definida reglamentàriament com a àrea de 9 metres) i només en situació defensiva (quan la pilota ve impulsat en ultima instància per un jugador contrari).

Sobre la intencionalitat del doble toc o toc amb els peus. 

Regla específica:"7: 2. àrbitre serà l'encarregat de decidir la intencionalitat o no dels tocs amb les cames i peus determinant si és o no en falta. Si és un toc intencionat es resoldrà amb servei de falta a la banda; si no ho és l'arbitre cridarà la paraula "Rebot, continuem" i realitzarà un gest amb les mans indicant que continue el joc. "

Treguis:

• Faltes- es realitza sempre des de la línia de banda
• Fora des de la línia de banda- servei de banda
• Fora des de la línia de fons- corner, o servei de porta des de l'interior de la línia de "puntets" (solament poden estar dins el / la porter / a i el / la llançador / a)
• Servei de centre- després d'un gol.
• Servei de àrbitre- en començar la trobada i després de joc parat.
• Totes les tretes s'efectuen amb un colpeig a la pilota i els altres jugadors, obligatòriament a 3 metres de distància.

No hi ha penals. Manca dins la àrea, s'executa igual que qualsevol altra. 

Terreny de joc: pista poliesportiva de 20mx40m. amb porteries de 2 metres d'alt i 3 metres d'ample. Línies: línies de banda, línies de fons i línia de l'àrea de 9 m, delimitada per una línia discontínua.

Pilota: La pilota és de forma esfèrica de plàstic, goma o material sintètic i de bot dinàmic. La pilota usat tindrà de 65 a 72 cm. de circumferència.

Nombre de jugadors: 7 jugadors (6 i el porter) al camp. Un equip consta de 12 com a màxim. Equips obligatòriament mixtes.

Durada de la trobada: Per equips de més de 18 anys, la durada de la trobada és de dos temps de 25 minuts amb 10 minuts de descans. La durada del partit per equips d'edats inferiors a 18 anys és de 2x20 minuts si tenen de 18-13 anys i de 2x12 minuts de 8 a 12 anys, en aquests dos casos amb un descans de 5 minuts. 

Tipus de colps en el Colpbol

L'aspecte tècnic principal és el cop amb la mà.

No hi ha un model estricte a copiar ni tampoc hi ha un model indesitjable en què fixar-se. Qualsevol resposta és vàlida a les diferents situacions motrius que apareixen.

Permet una gran diversitat de gestos i accions tècniques basades en la colpeig. L'impacte a la pilota pot realitzar-se tant per l'aire, com per terra. Aquest es porta a terme fonamentalment amb les mans, encara que poden utilitzar-se altres parts del cos com els braços, el cap, el tronc i la part superior del cos.

 Moltes de les tècniques utilitzades en aquest esport tenen una vinculació tècnica amb la pilota valenciana, especialment amb la modalitat del raspall, amb la qual comparteix una gran varietat de gestos tècnics i cops característics.

    En aquest sentit, comparteix nom de cops:

- Volea. Aquest colp es fa en l'aire. El jugador o jugadora salta i quan està en suspensió colpeja el baló. Pot utilitzar-se tant en situacions defensives o situacions ofensives. En les defensives s'utilitzarà per a tallar algú pase o tir a porteria de l'equip contrari. I en ataque s'utilitzarà per a rematar algú baló que es troba per l'aire i volem introduïr-lo en la porteria contraria per a conseguir gol.

- Cop amb la palma de la mà. Com ja em explicat abans, tots els colps en aquest esport es fan amb la palma de mà. No podem colpejar al baló amb el puny, el dorso de la mà o utilitzant qualsevol altra part del cos (cames, cap, genolls, etc.). En aquest cas, fa referència al colpeig clàssic del colpbol,  que és amb els peus en terra, el cos recte, les genolls un poquet flexionats i el braç estés. Utilitzem aquest colp per a donar potencia al baló, ja siga per a fer un pase llarg o llançar a porteria.

- Raspada. Quan el baló està rodant per terra em de intentar alçar-lo, es en aquesta situació quan utilitzem aquest colp. La raspada del colpbol és pràcticament igual que la raspada de pilota valenciana, només canvia la superfície i terreny de joc i el baló amb que es juga.

- Rematada. La rematada es fa quan el baló està per damunt del cap i volem fer un tir a porteria molt potent. Es paregut a la rematada de voleibol. També s'utilitza en situacions defensives.

- Pase. Aquest colp es bàsic i es el que primer hem de dominar per a jugar al colpbol. És importantíssim ser capaços de dirigir el baló on volem, ja que ens servirà pero a jugar amb els notres companys d'equip i tindre èxit com a conjunt.

La importància dels estiraments

Els ESTIRAMENTS són una part molt important de l’exercici físic ja que ens ajuden a prevenir lesions, agulletes, milloren la nostra flexibilitat... S’haurien de fer tant abans com després de qualsevol activitat física continuada, en l'escalfament i en la recuperació.

Els estiraments es poden fer a qualsevol lloc, a casa, a la muntanya.... Quan s’efectuen els estiraments, els hem de fer d’una forma suau i lenta, sense cap moviment brusc i evitant els rebots. Cada cop que es faci un exercici s’ha de notar una tensió muscular, però sense arribar a dolor. Aquesta tensió ha d’anar augmentant al llarg de 15-20 segons que ha de durar cada exercici, així ens assegurem que el múscul s’ha estirat una mica. És important estirar correctament, ja que si no pot provocar l’efecte contrari al que volem.

Què són?

Els estiraments són un conjunt d’activitats o exercicis que es realitzen abans de qualsevol activitat física (entrenament o competició), amb la finalitat de disposar les funcions orgàniques, musculars, nervioses i psicològiques de l’esport ist i preparar-lo per a rendir al màxim de les seves possibilitats. Seria convenient que es realitzessin després d'un escalfament a base de carrera suau o exercicis actius. També és convenient fer-ne al finalitzar l'activitat, per tal de recuperar la musculatura, alliberar-la de tensions i ajudar-la a tornar a l'estat inicial.

Com estirar

- Cal estirar amb una tensió suau i mantinguda, notant un punt de dolor que no sigui molt gran. És important buscar el punt just de tensió, ja que si és molt gran podem produir una lesió muscular.

- Hem d'estar en una posició correcte, on només notem tensió en els músculs que estem estirant.

- Cal aguantar l'estirament un mínim de 10/15 segons fins a 30 segons.

- No fer moviments bruscos ni rebots, cal que sigui un moviment seguit i harmònic. És preferible mantenir l'estirament més temps sense arribar molt lluny que intentar arribar més lluny i no poder mantenir-ho. A poc a poc veuràs que els músculs es relaxen i pots avançar més en l'estirament.

- No fer apnees en la respiració (tallar la respiració), sinó que cal respirar suaument de forma correcta.

- És millor si seguim un ordre en els estiraments (dels músculs del tren inferior al superior, o a l'inrevés).

Efectes

1.- Redueixen la tensió muscular provocant una sensació de plaer.

2.- Augmenten les capacitats de moviment.

3.- Ajuden a coordinar millor i milloren l'equilibri.

4.- Disminueixen el risc de lesions i de malalties musculars o òssies.

5.- Milloren les tensions mentals, ja que molts de cops són produïdes per tensions musculars.

Tipus d'estiraments

Podem fer estiraments de molts grups musculars. És important saber quina és la musculatura que més treballarem en cada moment (cames, tronc, braços...) per poder fer estiraments d'aquell grup muscular.

Distinguirem entre 4 grans zones musculars: cames, tronc, braços i coll. En cadascuna d'aquestes zones hi ha diferents músculs, que es poden estirar d'una manera específica.

El següent vídeo us ensenyarà alguns dels estiraments més importants que cal fer abans o després d'entrenar, amb els noms dels músculs que es van estirant en cada exercici.

Quines parts del cos desenvolupem amb el Colpbol?

L'esport del Colpbol és molt complet a nivell físic i desenvolupa el cos de manera integral. El tren inferior es desenvolupa amb la carrera; i la carrera està present en totes les accions del joc, tant a l'hora d'atacar com de defendre. El tren superior participa en les accions de colpejar i també en les accions defensives, a l'hora de tallar un passe o un llançament a porta.

Es per això que podem afirmar que mitjançant la pràctica del Colpbol els alumnes o jugadors es desenvoluparan íntegrament i que l'esport del Colpbol és uns dels esports colectius més complets que hi han. A continuació farem un breu resum de l'esquelet i els músculs.

A l'anatomia humana, el sistema muscular és el conjunt dels més de 600 músculs del cos, la funció principals dels quals és generar moviment, tant voluntari com involuntari. Alguns dels músculs poden generar tots dos tipus de moviment, per això se solen categoritzar com a mixtes

El sistema muscular permet que l'esquelet es mogui, mantingui la seva estabilitat i la forma del cos. Als vertebrats, es controla a través del sistema nerviós, tot i que alguns músculs com ara el cardíac poden funcionar de forma autònoma. Aproximadament el 40% en pes del cos es compon de músculs.

L'esquelet humà és l'esquelet dels éssers humans. L'adult és format per 206 o més ossos, alguns dels quals són fusionats (com ara els de la pelvis i els del crani) que es complementen amb els lligaments, tendons, músculs i cartílags. Fa la funció d'una carcassa que recolza els òrgans, ancora els músculs i protegeix òrgans com per exemple el cervell, els pulmons i el cor.

En un adult, l'esquelet representa un del 30 al 40% del pes total del cos,[1] i al voltant d'un 22% del pes dels ossos és aigua. L'os més gran del cos humà és el fèmur, i el més petit, l'estrep, a l'orella interna.

No tots els ossos estan directament interrelacionats: n'hi ha tres en cadascuna de les orelles mitjanes, anomenats "ossicles", que només s'articulen els uns amb els altres. L'os hioide, que es troba al coll i serveix com a punt d'ancoratge per a la llengua, no s'articula amb cap altre os del cos, i només compta amb el suport dels músculs i lligaments.